Caminant per Vientiane

El bus que em va portar a Vientiane va ser el millor que he vist amb ma vida, seient reclinables (com un llit), lavabos nets, sopar "a bord", aigues gratis, amortiguadors (!!!)... tot un luxe! Tambe hi vaig coneixer a tot un crac, l'Avi, un nigeria de 27 anys segons el passaport (35 a la realitat) que es dedicava a jugar a futbol en lligues tan prestigioses com la India, la de Bangladesh, Vietnam... i ara anava a provar sort a Nova Zelanda. A mes era un amic de l'Amunike (qui no recorda aquell "xut" que es va tranformar en passada de gol a la copa de rei contra el madrid) i coneixia Catalunya, si mes no curios. Durant dos dies vaig estar amb ell, la seva xicota canadenca i l'amiga de la xicota.

Aqui, la meva principal missio era aconseguir el visat de dos mesos per la Xina i fer una mica el guiri, com sempre. Pero se'm va afegir una altre feina, anar a parlar amb l'ambaixador de Cambotja perque li donguessin el visat de treball amb l'Avi. Ja us podeu imaginar en Ricard entrant al despatx, pensant "i ara que cullons faig?" i intentant sobornar al senyor ambaixador. La missio la vaig errar, evidentment.

Vientiane es maco, una capital de nomes 500.000 habitants (segons un taxista) i que esta neta i endrecada, com totes les grans ciutats que he vist per aqui. La gent es simpatica i esta ple de guiris treballant per aqui, ja que Laos (com Cambotja) estan comencant a creixer en serio i necessiten "know how" occidental. Un dia, tot sopant al costat del riu en un xiringuito, vaig coneixer a un alemany, realment interessant, que havia nascut i estudiat a l'Europa de l'est i amb el qual ens vam passar tota la nit bebent BeerLao (deliciosa) i parlant sobre politica, ecologia, globalitzacio, economia, budhisme... tot un plaer. Doncs aquest home treballava en una nova televisio de Laos, que intenta contrarestar la potent industria mediatica thai que s'esta menjant, literalment, tot el sudest asiatic.

Per cert, aqui tot esta ple de fals i martells, una delicia per molts al nostre pais, pero aquest pais de comunista no en te gaire. Una tarda vaig estar menjant amb un taxista i m'explicava que aqui has de pagar per tot (sanitat, educacio, taxes...) i que cada vegada mes, s'esta obrint una escleta mes gran entre pobres i rics. De fet, es normal veure grans mercedes i hummers corrent pels carrers de la ciutat. Tambe em va comentar que es legal casar-se amb mes d'una dona, perque hi ha moltes mes dones que homes i clar, d'alguna manera s'han de solucionar els problemes hormonals. Aixi, que tot xerrant em va passar la tarda... I al cap de quatre dies vaig anar a recollir el visat per la Xina, de dos mesos i vaig enfilar cap a Luang Prabang.